Bona tarda rossinyolets!
Avui us escric, per explicar-vos la nostra tarda del
passat dilluns 15 de Desembre amb la Basma, que va venir a ser una mena d’acomiadament,
ja que avui mateix, ella juntament amb tota la seva família se’n van cap al
Marroc a passar totes les vacances de Nadal fins el 14 de Gener. Així és que
estarem una colla de dies sense veure’ns..
Doncs bé, dilluns feia un dia una mica lleig, i plovia
molt, per tant, com ja teníem pensat, va manar al cinema de Figueres. Un dia em
va dir que li faria molta il·lusió anar-hi ja que mai hi havia anat. Quan vam
arribar al cine, va quedar molt sorpresa!! Em va fer molta gràcia un dels seus
comentaris en veure que la dona que ven les entrades, estava com “tancada”
darrere un vidre i parlava amb tots els usuaris a través d’un micròfon. Ella va
dir que semblava una presó jaja. Bé, després va arribar l’hora d’escollir la
pel·lícula, i ho va tenir molt clar. No volia anar a veure cap pel·lícula
infantil ni d’aventura, sinó que va voler anar a veure “Ouija”, la peli que més por feia. A mi
no em feia gaire gràcia ja que tinc molta por, però al ser l’últim dia que ens
veiem abans de les vacances de Nadal, li vaig donar tot el privilegi d’escollir-la.
Després vam anar a comprar una bossa plena de llaminadures i xocolatines per
menjar mentre miràvem la pel·lícula. Vam entrar a la sala i érem soles!! No hi
havia ningú.. Va quedar molt sorpresa en veure la quantitat de butaques que hi
havia en una sola sala, i la pantalla gegant per on es veia la pel·lícula. Tot
li va encantar!!!
Durant la pel·lícula ens ho vam passar molt bé, i ella
cridava i m’espantava. Jo ho vaig passar una mica malament, perquè com us he
dit abans, sóc molt poruga, però ella va
gaudir molt, I a la vegada, va poder conèixer un nou lloc que mai hi havia
estat. Quan vam sortir del cine, la vaig acompanyar fins a casa seva, i li vaig
donar un petit regal que li havia comprat per aquestes festes de Nadal. Ella
durant les primeres trobades que vam tenir, m’havia explicat que no celebraven
el Nadal a casa seva, però ja s’havia de què anava. Jo com a costum nadalenca,
vaig pensar que li donaria un petit regal abans que se’n anés cap al Marroc, i
així va ser. Li vaig regalar un conjunt per poder fer polseres i una motxileta
que ella mateixa pot personalitzar amb diferents colors. Li va encantar i es va
posar molt contenta, la seva cara ho expressava tot!!Així doncs, va ser la
nostra última tarda abans de les vacances de Nadal.
Rossinyolets, ara estaré uns dies que no la veuré i no
us podré explicar les nostres magnifiques tardes, però us prometo que si m’escriu
o sé alguna cosa d’ella durant aquestes festes de Nadal, us mantindré
informats. Tot i així, molt Bon Nadal i bona entrada d’any per tots vosaltres!!
Una abraçada! ÈliaJ
No hay comentarios:
Publicar un comentario